Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Si és gendre d’un hortolà,
pot dur mocador de seda;
una col i una bleda
són molt bones de conrar.