Bona amor, des que duis dol,
tot lo món heu entristit.
Vos pensau dur-lo tot sol,
i mon cor en va vestit.

Sa tramuntana carrega;
deu voler anar a qualque lloc.
Germans, no deixem es foc,
que en es llevant torna negre.

Com te veig tan oprimit,
m’allargues sa malaltia.
Ja et veig, no et veig, vida mia.
Demés que t’enyor de dia,
llavò et somii en sa nit.