Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.

A sa pomera de s’hort
s’aigo li és medecina;
sa teva amor, Catalina,
m’arribarà a la mort.

¿Qui és aquest que fa bravates
i diu que no vol tornar?
Bé fa, i no esquinçarà
per mi, a l’aire, ses sabates.