Enmig de la mar hi ha
pedres petites i planes.
Totes ses al•lotes blanes
s’agraden de bacallà.
¿Perque sou agraciada,
vós el voldríeu perfet?
Par que sieu sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.
Encara no em som colgat
ni em som adormit molt bé,
quant ja sent s’escarader
per dins s’estable, qui ve:
-Un dia nou és entrat!