En `ver de tornar ballar
a ca’n Peret de davant,
jo me n’he de dur un banc
perque no em facen llevar.
Garrida, la gent ja ho diu:
de xerafí teniu cara.
Com vos mira, es sol se para,
de la blancor que teniu.
Oh cara de diamant!
¿Tu que vols de mi un consei?
Si pel cas tens cap infant,
i té coa, taia-le-hi.