Na Cavalla d’es Forn Nou
se pegava tocs p’es cap.
Si sa seva sogra ho sap,
ja n’hi haurà, de renou!

Ja val més estar a sa plaça
que veïnat d’En Realí:
allà tendràs xuia grassa,
s’aigordent prop, i es vi.

Som veia i tenc es cap blanc,
Mai ’via vist tala feina.
Era molt geugera s’eina
i em dava dolor bastant.
Si voleu sebre què feia:
taiava ordi per pastar
i no em poria aixecar
de mal d’esquena que em feia.