Ves alerta a ses mars fondes
si no ets bon nedador,
que aqueix clavell de valor
diu que donarà s’amor
an es qui manco en fa comptes.

Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.

-¿S’estimat vos ha deixada,
garrideta, i no duis dol?
-Jo encara tenc un consol:
que altra no se n’ha mirada.