L’amo, l’amo, vós sou bo;
sa madona, gran guitzera,
perque com mos ve darrere,
amb un “botre!” mos fa por.
Des que s’estimat està
malalt, no tenc alegria:
ell tendrà sa malaltia
i altri se morirà.
Me’n vaig i li dic:-Amor,
¿de què teniu sa ponsonya?
Es qui grata i té sa ronya,
com més grata, més picor.