S’aigo per sa siqui corre
com a mi me corr s’amor;
jo voldria esser senyor
d’es vostro jardí, senyora.

Ja no m’espanten fantasmes,
homos grans no em fan por a mi;
jo m’aconhort de morir
d’un tir de ses teves armes.

Per ses roques de Muleta
s’hi passegen eriçons.
Dones de ca ets Avinyons,
remenau es galindons,
que guanyau mitja pesseta!