Vaig passar p’es Puig Pelat,
vaig agafar un gatovell:
rapa, rapa per sa pell,
fins que està ben escorxat.
Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.
Guerrera, no rallis massa,
que jo los teus nelets sé:
te servies de s’erer
perque no tenies caixa.