Tothom me diu: “Lletja, lletja”,
i de lletja no hi puc res.
Tan bon mestre a mi m’ha feta
com la qui més gallarda és.

–No estigues trista, Tonina!
Ja et devertirà En Joan!
–Jo estic malalta, i deman
per mon mal la medecina.

A la flor del món estàs,
al•lota, i vas descordada:
veuràs, en esser casada,
quin tronxo de col seràs!