Juanet, no em mates ara,
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres
i jo tenc dos cirerers.
Diners i dones mundanes
giren es to de sa llei.
Espanya no té remei
ni s’hi enquantren parts sanes.
Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.