En no tenir-me, em desitges,
i si em tens, ja no me vols;
m’has mester per coure cols
i et faç nosa dins ses sitges.
El foc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Inca
1
II
Seuràs en terra, animal!
Si véns , no et daré cadira,
perque es dia de sa fira
no trobares es portal.
Si carta no t’he enviada,
no és que haja plant es paper:
he volgut sebre, primer,
si estàs d’altri enamorada.
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.