Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?

Anant a Lluc, hi ha pins
i qualque mata rodona;
aquest cos de Na Sansona
és un enganafadrins.

Jo som es cunyat major
d’en Tomeu Xeremier,
i, en haver-hi processó,
sempre faç de rasteller.