Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Estimat de ses colfroris,
ta mare ja ho feia així;
sempre n’he sentit a dir
que es tests semblen a ses olles.
Es regidor Pou va dir:
“Enguany mos farem ses capes!”
I va respondre En Tort Mates:
“A mi no m’escapen rates;
a tots los faré venir”.