Un vaixell enmig de mar
posa ses veles que té.
Dona que el vol mariner,
mereixeria cremar.
Enmig de la mar hi ha peix
que, en veure barca, ja siula;
per mi se’n deu voler riure
de los pobres mariners.
Amb tu tenc una amor fina;
ningú la’m farà mudar
enc que es peixos de la mar
anassen a pasturar
a guardes per la marina.