En Juanet de sa dida passa per aquí davant amb sa guiterra sonant que va a ca Na Margalida.
Guiterres
Santa Margalida
Me’n pren com el qui s’abriga abans de l’ennigulada: abans d’estar departada l’enyorança ja em castiga.
Una saupa tota sola m’ha espolsat es boverons. Ajudau-me, companyons! No sé si serà mussola!
Noningú! fii de ta mare! Has de sebre jo qui som! Deixa fer, batua el món, que la m’has de pagar cara!
