Un pic se va esdevenir
que un favor me demanares;
quan lo’t vaig fer, te n’anares
i mai més te recordares
ni d’es favor ni de mi.

Jo no el voldria pastor,
enc que el bestiar fos seu;
a tu et vui, estimat meu,
perque ets sa primera amor.

Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.