No em véngues amb magarrufes
i jo tampoc no hi aniré.
Si et cases amb so fuster,
hauràs d’anar p’es carrer:
-¿Qui me vol comprar baldufes?
Estic que no em puc sofrir.
Jo em daria a Llucifer!
Em trob sense cap dobler
ni sé d’on m’han de venir.
Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.