Quan En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
se porien passejar
per sa muntanya i es pla:
que, com ell, no n’hi havia.
Bo seria es manllevar
si s’espera no venia.
Millor seria es casar
si un altre la mantenia.
Tenc tan bon nom: Catalina,
però no m’ho saben dir,
i, per riure-se’n de mi,
me diuen Na Florentina.