A sa vorera de s’era
vaig sentir lladrar dos cans.
Lo meu cor qui feia espants:
–Sortiu, amor vertadera,
que ma persona us espera
en presència de los sants,
i el rei amb sos capitans
que per vós alça bandera:
Sant Lloatxim i Sant Pere
i llavonses altres sants,
homos petits i de grans.
Bona amor, si no us alcanç,
reneg de s’amor primera.

Jo som jove estudiant
i ara hi començ a veure:
no voldria em fessen beure
qualque glopet amargant.

Pastor, jo surt a l’enquantra;
deixa a lloure es bestiar
i vés-te’n a confessar,
que som sa Setmana Santa.