Vós sou l’herba remeiera
per porer el meu cor curar.
Fadrineta de Meià,
per temps jo vos vénc darrere.

Les teves paraules poren
dar-me vida i dar-me mort;
són com les plantes d’un hort,
que, en no regar-les, se moren.

Cada dia los meus uis
estan girats devers mar;
en veure vaixell passar
de deçà o de dellà,
tot d’una ja estan remuis.