Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.
Agafa es tinter i sa ploma
I escriuràs mon sentiment;
Com no te veig de present,
Res d’aquest món gust me dóna.
De veure’t tenia ganes,
però mes forces no hi són.
El més arrendit del món
se troba el qui fa cortanes.