En es Morro eren set i sis ho volgueren dur. Ara estau a tu per tu: tu tens sa cupa, Josep.
Es Morro
Santa Margalida
Àngel meu, si tu sabies sa pena que em fas passar, és ben segur que vendries, fos per terra o per la mar.
Un moliner a mi m’agrada perque cada dia bat: un aumud de cada sac, aplega sa pasterada.
Tu rodaràs, rodaràs, i t’allunyaràs de mi, emperò, en venir la fi, en mon poder quedaràs.
