Que som de desgraciada,
que l’hagi d’agafar coix!
Si no fos que el trob airós,
diria que no m’agrada.
Bona veritat dius, Toni;
qui no té doblers no beu.
Es meus doblers tenen creu
i no s’hi acosta el dimoni.
Saps que és de llarg es camí
de can Veny a ses Erasses!
N’he espanyades, de sabates,
de tant d’anar i venir!