En es llevant neixen dies
i en es ponent llibertat.
Demés que m’has enganat,
tu encara te n’aprecies.
Deixa fer, ja vendran dies
que el temps te serà pagat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Destí, Engany, Geografia del territori, Malvolença, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4280
Volum
I
Núm de pàgina
250
Altres cançons relacionades
Si vós m’anau amb tramoia,
jo us 'niré amb so cor traidor:
vós ne prendrà, bona amor,
com es cavall corredor
que en esser dalt, no té joia.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Tradicionari de Mallorca
