Jo me pens que deus esser
d’enteniment esvouvada,
que un fadrí que t’ha deixada
dins poc temps molta vegada,
encara el tornes voler.
¿Engegat me’n tenc d’anar?
Per temps te’n penediràs
i empenyos posaràs
per fer-me tornar acostar.
Que va d’errat el qui es pensa
que jo no vui En Miquel!
Tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!