Em cans de sonar es reclam,
i es tord mai acudeix.
Lo que a mi més m’entristeix,
veure pa que se floreix
i jo que em muira de fam.

En es camp de Son Fortesa,
un card negre, gros, hi ha.
Set dies hi vaig pegar,
amb sa destral en sa mà,
i no el vaig porer tomar;
veiam si du fortaleza!
Com lo vaig tenir en terra,
un fuster el se va mirra.
¿Sabeu què hi va judicar?
Set-cents bastiments de mar,
quatre mil vaixells de guerra,
i també una galera
i set barques de pescar.
En aquell card se trobà
una branqueta cruixida.
Com la vaig tenir enllestida,
embastada i quant hi ha,
va bastar per a comprar
Son Rossinyol i Son Pere,
I llavonses Sa Verdera,
que està confrontant a mar.
Sa branca més petitona,
com es vent la va esqueixar,
també la vaig fer mirar,
in un mester hi va trobar
set mil bigues de tafona.
I, d’un card petitoneu,
que ran d’aquest gros hi havia,
se pensaren si tendria
unes portes per la Seu.
També crecen que hi havia
per fer un pont enmig de mar,
i molt prest puguen anar
fins a Barcelona a peu.

¿Per què no em dónes sa pinta,
i sa clenxa me faré,
a veure si agradaré
an aquell estufat d’Inca?