No hi ha poma ni maçana
tan gustosa de menjar
com l’hòstia consagrada
com anam a combregar.

Cara de rosa encarnada,
m’he aixecat i no estic bo.
S’enciam de Son Deió,
aquell que vaig sembrar jo,
té catorze pams d’alçada.

Bondat summa, Vós voleu
que de bon gust vostra sia;
ell jo no vos deixaria
per quant hi ha! Ja ho sabeu!