Per la mar hi ha camins que tots donen esperança:
jo, amb la vostra confiança,
faré garbes sense brins.
Ella jura i perjura
que fadrí no l’ha tocada,
i n’està més engrossada
que una figa flor madura.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li vui pagar es camí
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.