Carta, ves-te’n aviada,
i en arribar diguès:
–He deixat son cor encès
i encara fa flamada.

Com sent aquesta guiterra
que em dóna la bona nit,
i estic damunt es llit,
d’enamorada que estic,
no toc amb sos peus en terra.

¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.