Jo tenc tanta de cantera
com un extramunciat:
’vui que no he berenat,
me pens que es sol torna arrere.
Ja veig llum i veig claror;
sa madona ja s’aixeca.
Que ho serà, de bona aqueixa
per posar dins es sarró!
Santa Llucia tengué
sa vida penada i trista:
no sé si perdé la vista
o si altri la hi tragué.