Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.

Amor, si de mi t’apartes,
no et pensis que em posi dol:
llavò prendré per consol
que he perdut amb bones cartes.

Oh, Pepet, si vas a França, passaràs per Mataró,
i veuràs M’Esperanceta que es pentina en es balcó.
Sa pinteta li va caure i En Pepet la va coir.
-Tengui, tengui, Esperanceta, que s’acabi d’aclarir.-
Mocadors de tres pessetes, mocadors de tres colors;
sabateta ripuntada i es tacons davalladors.
Jo me’n vaig a fora porta a fer volar es gorrió;
es meu vola i es teu no perque té una ala torta.