Catalina, ses cireres
que ja han tornades venir,
i jo encara estic així
amb ses mateixes quimeres.
Sa berganta de sa Tanca
qui espigola p’es rostoi,
ja en menjava de fonoi!
Si no s’avé, ja s’enquantra.
Anda,
morros de gamba,
aquesta bufanda
no t’està bé.
’Nirem a can Lluna
i te’n faran una
i t’estarà bé.