Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Amb la cara tan hermosa,
teniu l’ànima tan agra!
Vós sou com una argelaga,
que és florida i espinosa.
Blanca la voleu, amor,
i a mi me trobau morena.
¿Vos pensau que a mi em dona pena
no tenir acompanyador?