Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
i solen quedar en blanc.

Quan tots farem un llinatge,
tendrà alegria el cor meu.
L’amo, per amor de Déu,
devertiu s’estimat meu,
vós que el teniu per missatge.

Jo només tenc uns calçons,
i encara són d’endiana;
jo festeig sa catalana
que té vint-i-nou faldons
i nou pareis de gipons.
i set dengues d’endiana.