Jo així mateix te convid,
cara de rosa encarnada,
Magdalena agraciada.
No t’havia convidada
perque no m’ho havien dit.

-Madò Bet, alçau, alçau!
¿Qué té de nou En Silvestre?
-Que lo que més estimau
el dimoni en fa festa.
-Ma fia, tirau-li asperges,
mira si t’amollarà.
-Maldament que em tireu merdes,
de mi no s’escaparà.
-Ara, veurem què farà,
si l’amollarà o no.
Val més el nom del Senyor
que tots quanta dimomis ha!

De dins S’ Alqueria Blanca
dins Son Perot miraré,
almancos m’alegraré
de sentir s’amor qui canta.