Na Miquela Soberana
va dir an es seu confés:
-Vénc de terrossar formiguers
de sa rota de sa Plana.
Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
¿Vols que et diga, Pereió,
de ses meves homonies?
De matar, p’es darrers dies,
un porc, per fer-ne averies
i qualque botifarró.