Par que sigueu la sirena
qui va per la mar cantant.
I jo vaig pel mon pensant
amb un gros dolorós plant
sentint dolorosa pena.

“Oratge!” va dir En Magí
an ets al•lots i sa dona.
I es qui no eren defora,
ja frissaven d’esser-hí.

Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.