Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar;
i al qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus!
Ella tenia setze anys
i ja cantava en el cor
i el Bon Jesús li tirava
un pa de sucre ben bo.
A’s cap d’amunt de s’esquerda
hi penjarem un anfós.
¿Qui serà tan venturós
que guanyi sa canya verda?