En acabar de segar,
de sa fauç faré dos trossos,
perque tenc tots los meus ossos
qui no es poren doblegar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Campanet
Núm de glosa
419
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Estimat meu, ¿què em dureu
en venir de Barcelona?
-Vós duré lletra redona
si trob que la mereixeu.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Bones són ses aubacors,
però millors són ses rotges.
Un mestre qui fa rellotges
ha d’esser ben primorós.
Tradicionari de Mallorca
