Em diuen: −¿De qui dus dol?
Tu no fas sa cara alegre...!
–Jo tenc mon pare que em pega
i mu mare que m’engega
i s’estimat qui no em vol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sofriment per amor
Sineu
Agressivitat i violència, Anatomia, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Pèrdua i dol, Relació pares-fills, Soledat, Tristor
7a7b7b7b7a
Mixta
5
1392
I
103
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!