-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!

Sant Jusep té un ramet
no sé de quina rameta
per agranar sa coveta
per néixer el Bon Jesuset.
Com tengué la cova neta,
Maria digué:-Jusep,
descansau una estoneta,
que veig que teniu xubec.

Es puig de Santa Llucia
voldria tomar amb un tro
sols per veure Manacor
allà on tenc s’alegria.