Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.

“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.

Es festejar vol espai
i ses paraules segures.
Mai havia vistes prunes
a una banda madures
i verdes davall davall.