Adiós garroves d’auzina,
macetes de carretó!
Ja no seràs pus patró
de la meva bergantina.
Me n’anava per una camí;
la Verge Maria encontrí;
seia dalt una pedra mabre
i el Bon Jesuset hi anava:
-Mare mia, ¿què feis aquí?
-O Fillet meu dolç i amat!
Aquesta nit he somiat
que vos havien encreuat
braços estesos en la creu!
-Mare mia, veritat és.-
Qui dirà aquesta oració
tres pics en sa nit,
tres pics en so dia,
guanyarà tant de perdó
com gotes d’aigo hi ha a la mar
i fuies d’abre hi ha a la terra.
Si me deixes, duré dol
de roba que no s’esqueixa,
perquè és de pena sa peça
i abriga un bon redol.