Ella menja metles, metles, sense tenir ametlerar. Ara he arribat a afinar de Son Cigala ses cel•les.
Son Cigala
Algaida
Una serp, qui té verí, té sa cara molt hermosa, i una dona escandalosa sempre dóna que sentir.
Jo tenc una malaltia que és molt mala de curar; s’al•lota que jo volia amb un altre se casà.
Dues dones de Porreres que tenien bones dents menjaven macs de torrents i amb sos punys feien estelles.
