S’ase d’Es Pujol ja plora;
ja ho diu En Llorenç Pagès:
s’anar a Felanitx no és res,
però a Ciutat és enfora.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!
S’espigolera ja ve
i mos durà aigo fresca:
mirau de quin modo tresca;
sols no se mou, gairebé.