Ell duis ses ombres ben mortes;
no han de demanar-hó:
vós pareixeu es prior
de ses minyonetes orbes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
145
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa meva al•lota, en parlar,
és com un tambor de guerra:
perque té cases i terra,
se pensa que pot triar.
Mirau-lo en En Coix Galera,
si fa pagar es jeure car!
Un duro m’ha fet pagar,
i vaig ‘ver de rossegar
sa nit per sa terra.
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Tradicionari de Mallorca
