Voldria que fósseu lladre
perque em robàsseu s’amor,
que du tanta vermeior
com una flor de baladre.

-Una cadena amb cent baules,
que és de mala! Ja ho sabeu.
-Mon pare, no us assusteu,
perque, quan vós no pugueu,
jo em carregaré sa creu
damunt ses meves espatles.

Mumareta meva, dau-me berenar,
que es corsaris vénen i me’n tenc d’anar.
En una barqueta partiré d’Artà
a posar banderes enmig de la mar.