Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.
Dau-li aigo amb una teula,
si no, amb tassonet d’or.
Oh, Toniet d’es meu cor:
cada hora et voldria veure.
Si ets uiastres de Fangar
tots tornasesn clavellers,
aladerns i arbocers,
p’En Bina porer olorar!